home. “Gènere de primats antropoides, de la família dels homínids, que comprèn l’home actual (Homo sapiens sapiens) i els homes fòssils considerats com a formes ideals de transició en el procés d’hominització.” (Enciclopèdia Catalana)
Com a home exerceix les funcions vitals de qualsevol primat acompanyades d’una consciència esgarrifosa que aboquen l’abisme del temps a la seva persona individual i única, però que irònicament la priva de la trista capacitat de saber què és allò que la fa ser. Com a home s’aixeca cada dia al matí, més tard o més d’hora, però s’aixeca, ja que si no s’aixequés voldria dir que no ha dormit, i si no ha dormit, doncs, bàsicament, no és persona, m’equivoco? Com a home inspira i expira per nodrir-se d’oxigen i olorar els plaers i advertir els perills. Com home està equipat amb una xarxa complexa de sentiments que el guien i ajuden a conformar l’instint, de manera que no hagi de valorar cada decisió en la totalitat de la seva incògnita, sinó que es limita a confiar en les capacitats d’un mateix, esmolades gràcies a l’exhaustiu escrutini de l’evolució. Les emocions el fan ser eficient, vaja, com dirien els economistes. Com a home té esperança i una voluntat inherent per construir per aquells que encara no hi són i vindran després, suposo que per una tendència intrínseca cap a tot allò etern - que no deixa mai d’existir.
Com a home el constitueixen unes directrius diferents segons la seva etapa biològica, és a dir: primer, aprendre, explorar i desenvolupar capacitats físiques i mentals; segon, seguir aprenent i explorant bàsicament, però ara també els cossos dels altres, també crear coses noves i originals i, que no sigui dit, gaudir d’una introducció a la complexitat de les relacions intra i interpersonals; tercer, rebel·lar-se en contra de l’ordre de les coses per reafirmar la llibertat; quart, adonar-se que s’han acabat les etapes anteriors i gestionar-ho a través de la frustració i l’estancament per manca d’alternatives; cinquè, resignar-se a l’absurditat del viure i acceptar la data de caducitat de la fertilitat - tenir una família i un nou propòsit; sisè, valorar si s’ha construït, o no, un futur millor per aquells a qui estimes. En cas afirmatiu reviure velles batalles per gaudir de la plenitud de la vellor, i en cas negatiu reviure les batalles per autoflagel·lar-se i enfonsar-se en la pena.
pedra. “Cos mineral sòlid i dur, de composició molt variable, no-metàl·lic, però que conté sals i òxids metàl·lics, als quals és deguda la seva coloració, que pot ésser molt variada, i que constitueix les roques.” (Enciclopèdia Catalana)
Com a pedra contradiu els pilars de terme anterior, en manté l’aparença això sí. Es torna sofert i rígid, no metàl·lic, però quasi pel que entenc. Com a pedra no recorre a les emocions, és impertorbable a tot el que li passa, hormones a banda i practicitat al centre. Es declara un racional convençut, un calculador de mena, gaudeix de la llibertat del no sentir i el no preocupar-se.Com a pedra nega les seves febleses amagant la vulnerabilitat. Com a pedra ingnora l’eufòria de la joventut i la impulsivitat d’aquells que es volen fer un lloc. Com a pedra es queda estàtic i no fa massa enrenou per por a trencar-se. Com a pedra sap que no pot fer-hi res així que es conforma. A no ser que algú la llanci o rodoli muntanya avall i es vegi obligat a canviar. Com a pedra es limita a modelar-se amb la fricció del pas del temps.
Com a home pedra, si bé són menys volàtils, també segueix un patró característic a cada una de les seves etapes biològiques: primer, creix, somia i es crea expectatives; segon, albira el risc i espera impacient; tercer, incomprès aprèn a protestar per fer-se escoltar, aprèn a dir per no fer; quart, es queixa amb més fervor; cinquè, desisteix i accepta un món que no ha construït, es sacrifica en nom del sentit comú; sisè, construeix una vida amb els valors ja existents, es fa un nom i pateix en silenci; setè, no només pateix sinó que exigeix patiment, és l’únic llenguatge que entén i l’únic que respecta - moneda de canvi; vuitè, ha après a competir i a menystenir, mereix més, o els altres menys, ambdues valen; novè, atenua la seva frustració amb entreteniment, consumisme i exculpació; desè, l’avui és com l’ahir i l’ahir com el demà, el temps vola; onzè, reviu les batalles viscudes per disfressar la insatisfacció i mirar de donar sentit a una vida indiferent.
Com a home pedra, malgrat negar-ho, espera impacientment ser llançat, ser colpit, ser temptat i ser exigit; com a home pedra frisa, en silenci, ser trinxat i esmicolat, ser transformat en sorra fina, tan fina que sigui pols i se l’endugui el vent i així pugui provocar al·lèrgies i mals de cap i el forci a ser valent; i que, per fi, pugui veure lluny i més enllà i ser lliure, i, a molt estirar, canviar, per poc que sigui, la forma o aparença del món existent.